Reclamacions de productes financers d’alt risc fetes per empreses

Guía publicada por:

Swaps, preferents, deute subordinat.. tot un seguit de productes financers d’alt risc que, en l’àmbit de les persones individuals i consumidors, han tingut i tenen el seu recorregut en les reclamacions judicials, que resolen donar la raó a un consumidor que va ser empès a un producte que ni coneixia, ni se’l va informar adequadament. No obstant, aquesta premissa del particular i consumidor comença a trencar esquemes i, també dins d’aquest paraigües, comencen a sortir sentències que consideren l’empresa, els seus administradors o el seus gestors econòmics, com a particulars i consumidors en la seva relació amb les entitats financeres. Un nou plantejament que obre la possibilitat a reclamar per aquests productes, encara que el perjudicat sigui una empresa.

Ja anteriorment havíem comentat quin era l’esquema habitual en aquest tipus de reclamacions. Al final, fruït de la fi d’una època de bonança, les entitats bancàries van col·locar productes d’alt risc financer a persones que no responien al perfil per consumir-les o, en tot cas, a persones que no havien estat degudament informades de què estaven contractant exactament.

Deute subordinat o participacions preferents venudes com a productes a termini i segurs quan en realitat no ho eren. O suposades assegurances contra les pujades de les hipoteques, que resultaven ser els anomenats swaps; un producte complex que, amb les variacions del tipus d’interès, va produir l’efecte invers: el particular acabava pagant més pel seu préstec hipotecari, que si no hagués contractat la suposada assegurança que l’havia de protegir.

Comencen a sortir les primeres sentències que desvinculen aquestes casuístiques de l’àmbit dels particulars i consumidors. O, dit encara millor: les empreses no tenen perquè quedar fora i veure desestimades les seves reclamacions per la contractació i els perjudicis que han patit d’aquests productes pel mer fet de ser empreses.

En aquest sentit, a part de recuperar-se tota la jurisprudència sobre inexistència de consentiment en la contractació, incompliment de les normatives per a la comercialització d’aquests productes (testos d’idoneïtat i conveniència), etc. apareixen amb més normalitat sentències que no exclouen la condició de “consumidor” a les empreses.

Entre d’altres conclusions, s’afirma que “consumidor” o “usuari” ho és aquella persona física o jurídica que actua en l’àmbit aliè a la seva activitat empresarial o professional. I, en aquest context, entenen les sentències que la idea fonamental a tenir en compte és que qui actua en un àmbit professional que no és el seu (i l’activitat de venda de productes financers és la pròpia del banc, no la de les empreses que contracten amb ells) ha de gaudir de la protecció que facilita la legislació de consum, sigui persona física o persona jurídica.

S’obre per tant el concepte de consumidor i, dins d’aquest paraigües, empreses d’explotació agrícola, transports, promotores, immobiliàries, sanejament, distribuïdores i petits comerços, entre d’altres, han vist estimades les seves demandes en unes reclamacions judicials que, pel que fa al fons de la qüestió i en l’àmbit dels particulars, ja tenen una jurisprudència molt consolidada. 

Pedir más información sin compromiso