La Pensió d'Aliments

Guía publicada por:

La cura i responsabilitats dels progenitors envers els seus fills no s’alteren tot i que s’hagi declarat la separació judicial, el divorci o bé la nul·litat del matrimoni i en la mesura que sigui possible s’han d’exercitar.

Per poder determinar com s’han d’exercitar aquestes responsabilitats, els pares dels menors han d’arribar a un acord sobre el conveni regulador (o pla de parentalitat), sinó en cas de desacord, el Jutge serà qui hagi de decidir sobre les responsabilitats de cadascun dels progenitors atenent com a bé prioritari en tot moment l’interès del menor.

Aquest conveni ha de fer constar les responsabilitats que els pares han d’exercir front els seus fills i, en concret, ha de recollir els compromisos que assumeixen respecte la guarda, la cura i l’educació dels fills.

D'acord amb el Codi Civil de Catalunya (http://civil.udg.es/NORMACIVIL/cat/CCC/Index.htm) en el conveni s’ha de fer constar de forma expressa els següents aspectes:

a)      El lloc o llocs on viuran els fills habitualment, incloent els possibles pactes que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.

b)      Les tasques de que s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.

c)      La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i la manera de repartir els costos que es generin.

d)     El règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.

e)      El règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en els períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als pares o per la seves famílies.

f)       El tipus d’educació i les activitats extraescolars i formatives.

g)      La manera de complir el deure de compartir tota la Informacion sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.

h)      La manera de com s’han de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.

Un dels aspectes fonamentals que s’ha de recollir al conveni regulador és l’existència o no de la pensió d’aliments. Aquesta pensió té dret a reclamar-la el cònjuge que  tingui la guarda i custòdia dels fills.

D’acord amb el Codi Civil Català, s’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.

El dret als aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a el fill.

Estan obligats al pagament de la pensió d’aliments, en els casos de separació matrimonial, els progenitors envers als fills d’acord amb el pactat al conveni regulador, tant sobre quin progenitor és l’obligat, com la quantia i el període dels pagaments.

La persona que pot reclamar la pensió d’aliments en aquestos casos de fills menors, pot demanar també la quantia relativa als aliments fins a un període màxim d’un any abans de la reclamació judicial o, fins i tot, extrajudicial, si la reclamació no es va fer per culpa del cònjuge obligat a prestar els aliments.

L’obligació de la pensió d’aliments és una obligació pecuniària, i, per tant, s’ha de complir entregant una suma de diners. La quantia que s’haurà d’entregar haurà d’estar estipulada al conveni regulador, que s’haurà de determinar en proporció a les necessitats de/ls fill/s i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona obligada a prestar-los.

Les parts, al conveni, o sinó l’autoritat judicial podran establir les bases de l’actualització anual de la quantia dels aliments d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o d’un índex similar.

Aquesta obligació d’aliments s’haurà de complir per mensualitats avançades per tal de poder fer efectiva l’adquisició dels aliments necessaris als fills.

L’obligació de prestar aliments s’extingeix per les següents causes:

a) La mort de el fill o de la persona o les persones obligades a prestar-los.

b) La reducció de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, de manera que faci impossible el compliment de l’obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb dret preferent d’aliments.

c) La millora de les condicions de vida del fill, de manera que faci innecessària la prestació, com, per exemple, que hagi accedit al mercat laboral amb un contracte, i pugui fer front a les seves necessitats.

Així mateix, el fill té l’obligació de comunicar a l’alimentant les modificacions de circumstàncies que determinin la reducció o la supressió dels aliments tan aviat com es produeixin.

En cas d’impagament de la pensió (encara que sigui només d’un únic mes), el cònjuge que té la guarda i custòdia dels fills pot presentar reclamació judicial contra el cònjuge obligat a fer front al pagament de la pensió. L’autoritat judicial, tenint en compte les circumstàncies, pot adoptar les mesures necessàries per a assegurar el compliment de l’obligació de prestar aliments, si la persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment més d’un pagament.

Sobre la prescripció, si les parts són de veïnatge civil català, l’acció per reclamar la pensió prescriu als tres anys de l’impagament, d’acord amb el Llibre I del Codi Civil de Catalunya. En cas que els cònjuges pactessin que fos d’aplicació el Codi Civil, o bé, no tinguin el veïnatge civil català, el termini de prescripció es veuria augmentat a cinc anys. Enllaç d’interès sobre la prescripció, que transcriu la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sec. 18.ª, 205/2012, de 16 de octubre, http://maatadvocats.wordpress.com/2013/01/29/en-catalunya-prescriben-las-mensualidades-alimenticias-anteriores-a-los-3-anos-desde-la-presentacion-de-la-demanda-ejecutiva/.

Per últim, l’impagament de la pensió d’aliments pot comportar l’existència d’un delicte d’abandonament familiar i, per tant, l’exercici d’accions penals, d’acord amb el que estableix el Codi Penal (http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t12.html#a224). En aquest cas, per presentar denúncia el cònjuge obligat al pagament ha d’haver incomplert aquesta obligació dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius. La pena per aquest delicte és de presó de tres mesos fins a un any, o multa de sis a vint-i-quatre mesos.

 

Pedir más información sin compromiso