Custòdia compartida

Custòdia compartida: "no s'ha de considerar un règim excepcional, sinó que, aquest sempre que sigui beneficiós pel menor, és el que ha de prevaldre".

Recentment, el Tribunal Suprem ha fixat la doctrina per determinar els paràmetres que han de concórrer i els que cal valorar perquè pugui acordar-se, sempre en interès del menor, el règim de guarda i custòdia compartida.

I, en aquest sentit, l'Alt Tribunal ha determinat que, al contrari del que els Tribunals venien acordant, el règim de custòdia compartida no s'ha de tractar com un règim excepcional, sinó que aquest, sempre que sigui beneficiós pel menor, és el que ha de prevaldre.

Així, doncs, actualment, l'adopció del règim de guarda compartida no dependrà de l'informe favorable que, fins ara, havia d'emetre el Ministeri Fiscal, sinó de la valoració del mateix Jutge, sempre que en interès del menor, a l'entendre's que, el manteniment de la potestat parental conjunta, s'esdevé la millor solució pel menor, al permetre gaudir i relacionar-se, de forma estable i equitativa, amb tots dos progenitors.

Tot i així, s'exigeix que, la guarda i custòdia compartida, sigui sol·licitada per ambdos progenitors o, almenys, per un d'ells, doncs, no pot ser acordada pel Jutge per mutu propi. A més, cal tenir en compte, per la seva adopció, les aptituds personals dels progenitors, la relació dels pares amb els menors anterior a la ruptura, el número de fill i l'edat, així com el resultat dels informes exigits, sent requisit indispensable que la guardai custòdia compartida sigui el règim més idoni i beneficiós pel propi menor.