Parelles de fet, mateixos drets?

La parella de fet és la unió estable de convivència entre dos persones de vida anàloga a la matrimonial. Per ser parella de fet, a Catalunya, simplement s’exigeix una convivència de més de dos anys ininterromputs o, l’existència d’un fill en comú durant la convivència, o la formalització de la relació en escriptura pública.

 Tot i això, el Codi Civil de Catalunya estableix que, tot i complir els requisits indicats anteriorment, no poden constituir una parella de fet ni els menors d’edat no emancipats, ni les persones relacionades per parentiu en línea recta o en línea col·lateral dins del segon grau, ni les persones casades i no separades de fet, ni les persones que convisquin en parella amb una tercera persona. Complerts els requisits indicats es té la condició de parella de fet.

Però, tenen els mateixos drets les parelles de fet? Fins ara, a Catalunya, els drets de les parelles de fet eren similars al de les persones unides pel vincle matrimonial, tot i que, la recent sentència del Tribunal Constitucional ha donat un gir, de 180 graus, als drets de les parelles de fet, concretament pel que fa a la pensió de viduïtat.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha anul·lat l’article de la Llei General de la Seguretat Social (174.3 paràgraf cinquè) que disposava que les comunitats autònomes amb dret civil propi, com és el cas de Catalunya, sempre que es complís el requisit de convivència, podien regular la consideració de parella de fet així com la seva acreditació. Així, doncs, en el cas de Catalunya, fins ara, per cobrar la pensió de viduïtat n'hi havia prou amb demostrar una convivència de dos anys, per exemple amb una escriptura notarial.

En canvi, a partir de la sentència del Tribunal Constitucional, les comunitats autònomes, amb dret civil propi, com es el cas de Catalunya, perden la potestat que reconeixia l’article 174.3 de la Llei General de Seguretat Social, i, per tant, els requisits que exigeix el Codi Civil de Catalunya per ser parella de fet no són aplicables per tenir dret a percebre una pensió de viduïtat.

La conseqüència de la sentència, tot i no afectar a les persones que ja tenen reconeguda la prestació, sí que afecta, a Catalunya, a les parelles de fet en un futur i a totes aquelles que actualment no tinguin reconeguda la pensió de viduïtat. Aquest futur es tradueix en que, perquè una parella de fet pugui tenir dret a la pensió de viudetat, s’exigeix, per a tot l’estat espanyol, una convivència estable i notòria ininterrompuda no inferior als cinc anys, amb caràcter immediat a la mort del causant,  acreditant-se mitjançant la certificació de la inscripció de la parella de fet en alguns dels registres específics o mitjançant un document públic que consti la constitució de la parella; sempre i quan la inscripció en el registre o la formalització del document públic s’hagi fet amb una antelació mínima de dos anys respectes a la data de la mort del causant.

Així, doncs, la recent sentència del Tribunal Constitucional canvia els drets que, a Catalunya, tenien les parelles de fet exigint, d’uns requisits, per a molts desconeguts, que, de no complir-los, deixarà a moltes parelles, a llarg termini, sense dret a percebre la pensió de viduïtat.